PONT DE FERRO

                Al final del segle XIX, va sorgir el projecte d'una línia de ferrocarril que uniria València amb Aragó pel traçat del  riu Túria. Al final només es construirien 29,4 km, fins a Llíria. Al novembre de 1889 el traçat arribava a Vilamarxant i a l'agost de 1890 arribava finalment a la veïna localitat de Llíria.

                L'obra més important de tot el traçat va ser el Pont de Ferro de la nostra població, punt en què travessa el riu Túria.

                A conseqüència de la riuada del Túria de 1957, el servei entre Vilamarxant i Llíria es va interrompre durant set anys. La força de l'aigua es va emportar el terraplé d'accés al pont. Va ser necessària la construcció d'un accés de formigó i un tram metàl·lic addicional de 21,6 metres que va augmentar la longitud inicial del pont de 139,4 metres fins els 161.

                Durant el temps en què el Pont va estar fora de servici, la línia acabava a Vilamarxant, on hi havia situada una terminal de càrrega. Per aquest punt han passat milers de viatgers i s'han traslladat tones de mercaderies, des de fruites i altres productes peribles fins a llargs troncs d'arbres procedents de les muntanyes de Moya i Rincón d'Ademuz, la fusta baixava surant pel llit del Túria es traia de l'aigua a l'altura del Pont de Ferro i es carregava en els vagons per a traslladar-los a les indústries de la capital.

                Passats els anys i a mesura que el transport per carretera evolucionava, aquesta línia quedà només per a transport de viatgers, sent sempre deficitària, en 1984 el ministeri de Foment d'acord amb Renfe decideix tancar la línia.

                En l'actualitat s'està condicionant el Pont de Ferro, per a albergar un carril cicloturista que unirà Riba-roja amb Benaguasil.